Quan viure vol dir decidir: drets, dignitat i mirada inclusiva per a tothom
Encara avui, moltes persones amb discapacitat intel·lectual, problemes de salut mental o persones grans en situació de vulnerabilitat veuen qüestionada la seva capacitat per prendre decisions. Sovint, són excloses de converses que afecten directament les seves vides. És per això que cal parlar-ne més i fer-ho des d’una perspectiva de drets, deixant enrere mirades paternalistes i assistencialistes.
Reivindicar el dret a decidir implica reconèixer que totes les persones, amb els suports adequats, poden expressar preferències, desitjos i projectes de vida.
És urgent desplaçar la mirada del “què necessita?” cap al “què vol?”, i construir entorns que facilitin la participació real i significativa.
També cal trencar estigmes profundament arrelats. Els prejudicis associats a la discapacitat, la salut mental o la vellesa continuen sent una barrera per a la inclusió plena. Fer visibles aquestes realitats amb empatia i respecte és clau per avançar cap a una societat que valori la diversitat com a riquesa.
I no podem oblidar la interseccionalitat: quan el gènere, l’origen, la situació socioeconòmica o l’edat se superposen a aquestes condicions, les desigualtats s’agreugen. Per això, calen polítiques públiques i accions comunitàries que posin al centre les persones i les seves vivències.
Parlar de drets no és una opció. És una responsabilitat col·lectiva. Perquè viure, en plenitud, ha de voler dir també poder decidir.
