Què vol dir, realment, ser una persona autònoma?
Encara tendim a associar l’autonomia amb l’autosuficiència: fer les coses sense ajuda, no dependre de ningú, saber “espavilar-se sol”.
Però ningú construeix la seva vida en solitari. Totes les persones necessitem suports: de la família, les amistats, la comunitat, professionals o serveis públics.
Quan parlem de persones amb discapacitat, problemes de salut mental o persones grans, però, necessitar aquests suports encara pot anar acompanyat de prejudicis i actituds paternalistes.
Per això és important canviar la pregunta:
❌ «Qui decidirà per aquesta persona?»
✅ «Què necessita perquè pugui decidir?»
Donar suport pot significar adaptar una informació perquè sigui comprensible, donar més temps, acompanyar en una gestió o explorar conjuntament diferents opcions.
No es tracta de decidir en lloc de la persona, sinó de facilitar que pugui expressar la seva voluntat, prendre les seves pròpies decisions i exercir els seus drets.
A la Fundació L’Esguard ho tenim clar: autonomia no és fer-ho tot sol. És poder viure la vida que cadascú escull, amb els suports que necessita.
Reflexionem sobre aquest canvi de mirada a l’article que hem publicat a Social.cat.





