Història de Vida. La Justina

Històries de Vida

La Justina té 34 anys, i treballa de Jardinera a la Fundació Baix Montseny des de fa 12 anys, entre els companys i companyes de la feina són com una família, es donen suport i intenten passar la jornada laboral amb humor.

Sempre ha viscut amb el pare, però ara farà una any que va morir i ella s’ha hagut d’espavilar en la gestió de la casa tota sola. L’entorn i les persones que l’acompanyen donant-li suport van creure amb ella i amb les seva #capacitat d’autogestió tot i que al principi no va ser fàcil.

Explica que ara s’ha d’organitzar amb les factures del pis, la compra de menjar i els menús que ha de preparar per tota la setmana. L’Helena (Tècnica Referent de L’Esguard), li dona el suport que ella necessita, com per exemple en l’administració dels diners.

Als estius marxa de viatge amb una amiga, ha anat a Lanzarote i ha agafat un avió vàries vegades. Explica que:

“Quan no se fer una cosa, pregunto….igual que tothom!”

La Justina vol deixar clar a les persones que no creuen que les persones amb discapacitat poden tenir una vida totalment autònoma que:

Ho podem fer”, “Que creguin amb nosaltres!”. A mi tothom em felicita i em diuen que he fet un canvi brutal, m’he fet “dona” i m’he espavilat. Estic vivint la vida que vull, amb total plenitud!

Sovint existeix la creença de que les persones amb discapacitat no seran capaces d’ensortir-se’n i neix entre les persones que les envolten un fort sentiment que pretén protegir-les. Lluny de tot això cal dir que :

-Cal que es puguin equivocar com qualsevol altre persona. Els errors també ens fan créixer.
-Són persones capaces d’esdevenir una vida totalment autònoma. Només ho hem de creure.
-Cal acompanyar amb respecte i ser prudent amb els tempos de la persona, la pressa no és una bona companyia.