A vegades, cuidar no és només garantir el benestar físic o cobrir les necessitats bàsiques del dia a dia. Cuidar també vol dir preservar allò que dona sentit a la vida de les persones: els seus vincles, les seves rutines, els seus afectes.
La història de la Helen n’és un exemple.
Fa un temps, la Helen va haver de canviar de domicili. Un canvi important que implicava adaptar-se a una nova etapa, nous espais i noves dinàmiques. Però aquest procés també va comportar una pèrdua emocional significativa: separar-se dels seus gossets, que han estat durant anys una part molt important de la seva vida.
Els animals de companyia no són només companyia. Són vincle, responsabilitat, estima i quotidianitat. Formen part de la nostra identitat i del nostre benestar emocional.
En aquest cas, però, hi ha un fil que es manté viu.
L’Antonio, el seu fill, continua cuidant dels gossets i fent possible que aquest vincle no es perdi. Gràcies a ell, la relació es manté, es cuida i es fa present.
Des de la Fundació L’Esguard, a Cardedeu (Vallès Oriental), acompanyem periòdicament la Helen perquè pugui anar a veure’ls. Són visites que poden semblar senzilles, però que tenen un valor immens.
Són moments plens d’afecte, de retrobament, de memòria i d’alegria. Moments que connecten amb qui és la Helen, amb la seva història i amb allò que li importa.
Aquestes estones ens recorden que el benestar no es construeix només amb serveis, sinó també amb relacions. Que una bona qualitat de vida passa, necessàriament, per poder mantenir els vincles que ens sostenen.
A la Fundació L’Esguard acompanyem les persones tenint en compte tot això. Perquè viure implica decidir, però també implica sentir, recordar, estimar i continuar connectades amb allò que ens fa bé .
Per això treballem des de la proximitat, la confiança i el respecte, posant sempre la persona al centre i entenent que cada història és única.
Perquè cuidar, també, és això: fer possible que els vincles continuïn vius.
