Com pot ser que siguem un sector invisible si les nostres tasques estan encarades a l’optimització de la majoria de recursos de la societat: sanitat, educació, serveis socials, etc.?
Com a professionals d’una entitat de suport, donem suport a les persones amb discapacitat que conviuen amb un trastorn de salut mental i vellesa, en la presa de decisions a l’exercici de la capacitat jurídica. Acompanyem a persones que es troben en situació d’extrema vulnerabilitat a millorar la seva qualitat de vida i els donem suport per aconseguir el seu benestar i projecte vital.
Ara bé, el nostre dia a dia professional requereix d’una gran vocació, dedicació i implicació, sobretot a nivell emocional; vocació perquè tots els acompanyaments es fan des d’una gran professionalitat, on l’afecte, la comprensió i el respecte cap a l’altre són claus en la nostra manera d’entendre les persones. La dedicació a la professió i a les persones ateses en el dia a dia és intensa i requereix una gran implicació. Sovint acompanyem des de la urgència i sostenim situacions complexes que poden arribar a comprometre, també, el nostre benestar emocional com a professionals.
Creiem fermament en la nostra missió; gràcies a la nostra tasca diària aportem canvis positius (i necessaris) a la societat; optimitzem els recursos públics, tant humans, tècnics com pressupostaris; creiem en la capacitat de canvi de l’administració i dels serveis públics, però actualment la realitat no s’adequa a les necessitats, ni de les persones, ni de les entitats.
L’increment desmesurat de casos de major complexitat posa en evidència l’escassa xarxa de recursos que impedeix la intervenció integral per vincular les persones als diferents serveis del territori.
La rotació de personal per culpa dels sous baixos, la manca de reconeixement i la inexistència d’un conveni laboral propi que reguli les condicions de les entitats de suport, són alguns dels exemples de la situació laboral que patim les professionals de les nostres entitats. Cal que l’administració equipari les condicions de les entitats de serveis socials envers les d’altres serveis d’atenció a les persones com són les de salut.
És important que s’inverteixi en recursos i nous serveis per abordar les diferents problemàtiques que es troben les persones que atenem. Els motius estructurals que desemboquen en manca de recursos i en condicions laborals no ajustades a la realitat actual influeixen molt negativament en el desenvolupament i benestar integral de les persones en risc d’exclusió social.
Publicat a: https://www.social.cat/opinio/18719/on-anirem-a-parar-si-tot-continua-igual
