Jo havia viscut a Manlleu, sovint jugava amb les vaques i collia patates a una masia veïna. Al vespres em dedicava a repartir la llet a les cases quan els homes l’acabaven de munyir. En aquella època jo tenia 8 anys i ho feia perquè m’agradava. La nit que havia repartit tenia una cistella amb menjar pel sopar. Per mi era un joc.
A l’escola no em van ensenyar res, tinc molt mal record dels mals tractes que vaig patir. He après sempre pel meu compte, tan a llegir com a escriure. Cada dia escric el que haig de fer i això m’ajuda molt. Hi ha persones que no entenen perquè ho faig, però a mi em va molt bé.
“La societat no esta preparada per acceptar les persones com jo”
Als 14 anys ja em vaig posar a treballar de pintor i considero que és el meu ofici i el que més m’ha agradat fer a la vida. És molt difícil ser un bon pintor i saber barrejar bé els colors. Els oficis s’estan perdent i això és una pena.
Vaig anar a la mili i el primer dia ho vaig passar molt malament perquè no havia sortit mai de Manlleu i hi vaig veure coses molt diferents. A la mili vaig fer 124 guàrdies, jo era molt valent i no tenia por. Em va tocar a Madrid. En aquell temps encara hi havia la l’ETA i va ser l’època del cop d’Estat de Tejero.
La meva mare era molt dolça i ens va tractar molt bé a mi i els meus germans, ella es cuidava de tot a casa. Era molt polida i ens feia anar molt nets a nosaltres. El meu pare era fuster. Tots dos molt treballadors. Quan es van morir em vaig quedar sol vivint a casa i també ho vaig passar molt malament.
Visc a un pis amb dos companys més i hem de fer tasques, com per exemple cuinar que m’ha costat una mica, però n’he anat aprenent i ara ja tinc més confiança amb les persones.
Ara m’agrada molt pintar mandales i descansar. Gaudeixo amb un taller que estem fent ara de fer joies. M’agrada llegir sobre actualitat, també tinc molts llibres d’animals i geografia.
Sóc una persona contenta i m’agrada veure les persones contentes, no m’agrada veure les persones que tenen mala lluna.
