Entre llei i realitat, cap a una justicia més inclusiva
Ens preguntem: és realment la nova Llei 8/2021 un avanç decisiu en la capacitat d’obrar de les persones amb discapacitat? Sobre el paper, sí. La reforma es presenta com una fita històrica per garantir que aquestes persones puguin exercir els seus drets, prendre decisions i participar en la societat amb plena autonomia. La tutela i altres mecanismes paternalistes han quedat obsolets, donant pas a un nou sistema d’assistència basat en els seus desitjos i preferències. Però, realment, aquesta promesa s’està complint?
La realitat ens diu una altra cosa. Als jutjats, aquesta llei topa amb una barrera que no apareix als textos legals: la rigidesa del món judicial. Quants jutges, advocats i notaris comprenen veritablement la situació d’una persona amb discapacitat que necessita suport? Malauradament, la visió social continua sent un concepte aliè a molts d’aquests professionals. És fàcil legislar des d’un despatx, però com s’aplica la norma quan una persona no pot expressar clarament la seva voluntat? Sovint, ens trobem amb una incomprensió absoluta. Es demana a les persones amb discapacitat que s’adaptin a un sistema jurídic, en comptes de ser aquest sistema el que s’adapti a elles.
I el llenguatge? En un món tan ple de tecnicismes, com esperem que aquestes persones, que lluiten diàriament per fer-se escoltar, comprenguin els seus drets? La comunicació als jutjats sovint és complexa i poc accessible. És aquest el suport que prometia la llei? Si el mateix procediment és un obstacle, on queda la promesa de llibertat i autonomia?
La reforma, tot i ben intencionada, queda lluny de ser perfecta. No és suficient canviar les lleis. És imperatiu canviar les mentalitats. Els tribunals han de comprendre la realitat d’aquest col·lectiu i ajustar les seves pràctiques, no només als principis legals, sinó també a les necessitats humanes. Sense aquest canvi, estem condemnant a moltes persones a continuar vivint en l’ombra d’un sistema que les ignora.
Ens hem de preguntar: ¿fins quan seguirem amb una justícia cega a les necessitats dels més vulnerables?
