Llengua de signes

La Carla treballa a l’Esguard, i quan va conèixer a la Manoli va tenir molt clar que havia de fer alguna cosa per poguer-la entendre.

Qui és la Carla?

Sóc Integradora Social i tinc experiència en el camp de la discapacitat intel·lectual.

Com és el teu dia a dia a l’Esguard?

Cada dia tinc visites programades a les persones a les quals donem suport. Les meves tasques són variades, des de acompanyaments al metge, fins a caminades, berenars, esmorzars o anar a fer fotos artístiques per la muntanya, intentem passar una estona agradable amb la persona.

Perquè et vas interessar en formar-te en LLengua de Signes?

Quan vaig entrar a l’Esguard vaig entomar el cas de la Manoli, una persona atesa per la fundació, amb una disfunció auditiva greu des de el naixement. De seguida vaig sentir la necessitat d’arribar a ella amb les paraules ja que la comunicació era molt complicada i totes dues ens frustrava el no entendren’s. Des de llavors ens podem comunicar amb les coses bàsiques de la vida diària

Que creus que es podria fer (quins canvis) a la societat, per millorar la integració social de les persones amb diversitat funcional o amb alguna disfunció auditiva o de llenguatge?

Hi ha molt per fer, al carrer hi ha moltes barreres i l’espai públic no està pensat per aquestes persones. Per exemple, els passos zebra, els semàfors…els senyals. Hi hauria d’haver senyalitzacions lumíniques i amb vibració. 

Com a proposta creix que el llenguatge de signes hauria de ser universal, perquè cada llengua té el seu propi, per exemple del castellà al català hi ha moltes diferències i això crea moltes confusions.